Codi: WAS-00006

Llum d’oli Nabatea (Petra)

• Procedència: Nabatea
  
• Època: 400 ac – 100 dc
  
• Tamany: 7 x 5 x 3 cm
• Material: Ceràmica
• Estat: Perfecte
  
• Comprat a: Ebay
• Venedor: venedor a Petra
• Preu: 25,00$
• Certificat d’autenticitat: No
• Data: sep-2003

Descripció detallada

Llum d’oli Nabatea trobada en l’antiga ciutat de Petra. Bonic gravat del símbol de la ciutat de Petra (una flor)

400 ac – 100 dc

Mesura aproximadament 7 x 5 x 3 cm

Més informació

https://www.ancient.eu/Kingdom_of_Nabatea/

https://nabataea.net/explore/cities_and_sites/petra/

https://www.omniglot.com/writing/nabataean.htm

https://www.metmuseum.org/toah/hd/naba/hd_naba.htm

NABATEAN

The Nabataeans, also Nabateans, were an Arab people who inhabited northern Arabia and the Southern Levant in antiquity. Their settlements, most prominently the assumed capital city of Raqmu (present-day Petra, Jordan),[1] gave the name of Nabatene to the borderland between Arabia and Syria, from the Euphrates to the Red Sea. Their loosely controlled trading network had no securely defined boundaries in the surrounding desert; it focused primarily on strings of oases under their control, where agriculture was intensively practiced in limited areas, and on the routes that linked them together. They maintained territorial independence from their emergence in the 4th century BC until Nabataea was conquered by Trajan in 106 AD, annexing it to the Roman Empire. Nabataeans’ individual culture, easily identified by their characteristic finely potted painted ceramics, was adopted into the larger Greco-Roman culture. They were later converted to Christianity during the Byzantine Era. Jane Taylor, a writer, describes them as “one of the most gifted peoples of the ancient world”.

PETRA

Petra fou una ciutat d’Aràbia en la moderna Jordània. Fou capital dels edomites i dels nabateus i, després, de la província romana d’Aràbia Pètria; més tard, anomenada Palestina Salutaris i finalment Palestina Tercera. El seu districte era anomenat Gebalene i estava situada entre la mar Morta i el golf d’Àqaba.

Fou conquerida per Aule Corneli Palma, lloctinent de Trajà, el 104 i va romandre sota domini romà o romà d’Orient des de llavors fins a la conquesta àrab al segle vii. Septimi Sever la va engrandir (195) i fou llavors que es van construir els temples i mausoleus.

S’hi arriba per la vall de wadi Musa, únic accés a la ciutat rodejada de muntanyes, a través d’una gorja estreta coneguda com el Siq (“el Fossat”). La vall té nombroses necròpolis a les roques i construccions, barreja d’estils grec, romà i oriental. Una espècie de temple o mausoleu excavat a la roca, conegut com al-Khazneh (‘el Tresor’), de magnífica façana, és molt més auster a l’interior. Molt impressionant és l’aspecte del monestir (al-Deir); a la zona, hi ha també altres restes, incloent-hi un teatre i un aqüeducte romans.

Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.